Sergio Monje

República Democràtica del Congo, província de Kivu del Nord, mina de Rubaya. Unes mans infantils extreuen d'estrets forats en la terra, excavats rudimentàriament, fragments de coltan, un escàs mineral metàl·lic amb propietats superconductores. A milers de kilòmetres de distància, a totes bandes del món, innumerables mans infantils extreuen, a base de clics, minerals ficticis en el popular joc de mineria Minecraft, propietat de Microsoft.

Aquestes peces, impreses en 3D i modelades mitjançant Minecraft, representen la topografia imaginada, reconstruïda a partir de fotografies, mapes i testimonis, de diverses mines de coltan, or, manganès, i altres metalls, localitzades a la República Democràtica del Congo. D'aquestes mines s'extreuen bona part dels minerals, que, una vegada exportats a la Xina, seran fonamentals per fabricar els components de tot tipus d'aparells electrònics, centrals en una economia de la informació i de la comunicació - i sense els quals no poden funcionar aplicacions com Minecraft, o les que fan funcionar una impressora 3D.

La localització exacta de les mines és difícil d'esbrinar, molt més obtenir-ne una autorització per visitar-les. Pocs periodistes han aconseguit accedir-hi: la zona està catalogada com "d'accés no recomanat". Aquesta condició d'irrepresentabilitat del subjecte ens és reveladora de la dinàmica del poder: de la violència desterritorialitzada i reterritorialitzada novament, més enllà dels límits visibles de la fàbrica transparent, on, ja fora de pla i sense fer malbé el seu polit esteticisme, té lloc l'explotació més letal i inhumana. Explotació que, encara que impregna els nostres gadgets fins a la seva essència mateixa, no és visible a simple vista: s'amaga rere el disseny còmodament opac d'una senzilla làmina de vidre i alumini, que ens allibera d'enfrontar-nos a la seva realitat material. Com instava a pensar el llavors CEO d'Apple Steve Jobs quan presentà iCloud, "it just works".