Sergio Monje

En la mitologia grega, Sísif està condemnat a l’inframón a empènyer una roca enorme fins al cim d’una muntanya, només perquè, en arribar-hi, torni a rodolar avall i l’obligui a repetir eternament aquesta tasca feixuga. *Just Keep Doing. Sísif i l’ètica del treball* és un projecte de recerca que rastreja les diverses formes històriques de l’ètica del treball i la seva deriva actual cap a la ideologia neoliberal. La recerca parteix de la introducció de la pinyata com a eina evangelitzadora al «Nou Món» per part dels colons espanyols. El simbolisme d’aquest joc, que relaciona la fe religiosa amb la recompensa pel treball, forma part d’una cultura de la disciplina i de l’ajornament de la gratificació que els colons van instaurar per facilitar l’explotació indígena. El fil conductor del relat és Sísif, metàfora de l’esforç etern i absurd del treball humà. Tanmateix, en el nou context productiu, on la flexibilitat té un paper central, cal actualitzar-ne la interpretació: el subjecte ja no és esclavitzat per un «altre», sinó que és el seu propi cap. Treball i vida es fonen; és la mateixa subjectivitat la que es posa a treballar. L’autoexplotació de Sísif és molt més efectiva que la imposada des de fora, perquè no té cap amo contra qui rebel·lar-se. Poder fer és més rendible que haver de fer. Així, la llibertat es converteix en la seva pròpia contrapartida. La pinyata de Sísif s’ha tornat tova, líquida i flexible. El subjecte com a projecte es tradueix en una feina que no s’acaba mai, una pinyata que mai no es trenca i la roca que Sísif està condemnat a empènyer eternament muntanya amunt.